Inici
 

Sistemes d’emmagatzematge d’estella forestal

Un dels puntals fonamentals per a l’aprovisionament és l’existència de magatzems o patis d’estella forestal i material sencer. Tot i que a continuació s’aborda de forma principal l’apilament d’estella, és un emmagatzematge vinculat també al de la biomassa sencera.

Les principals funcions són:
  • Compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de proveïment, tant previstes com imprevistes.
  • Assecar el material fins al moment del lliurament a la sitja de la instal·lació de consum.

En funció d’aquestes fluctuacions es poden establir tres grans tipus d’emmagatzematge, cadascun per amortir incidències de diferent termini:

Curt termini
  • Aplicació: per material estellat. El volum d’emmagatzematge depèn de la densitat energètica de l’estella.
  • Incidències: continuïtat nocturna, caps de setmana i vacances. Permet superar condicions meteorològiques extremes i avaria de maquinària.
Estacional
  • Aplicació: l’apilament de material estellat a llarg termini pot ocasionar pèrdues de matèria seca d’entre 1-3% cada mes. Tanmateix és necessari compatibilitzar aquest fet amb el temps durant el qual es disposi dels equips d’estellat.
  • Incidències: control de combustible a l’hivern, època en què les demandes de calor superen amb escreix les de l’estiu. Moviment de volum de feina a l’hivern (condicions difícils) o l’estiu segons la zona o viceversa.
Llarg termini/ de seguretat
  • Aplicació: és recomanable no emmagatzemar combustible de fusta a gran escala durant molt de temps, per això és necessari suplir aquestes mancances amb altres tipus de combustible, comptant amb aquest factor a l’hora de planificar la planta/ punt de demanda. Per això convé estar preparat per rebre, manipular i cocombustionar barreges de diferents materials com carbó o altres combustibles disponibles localment.
Font: modificat d’Hakkila, 2004.

En relació a la humitat objectiu, les instal·lacions de major potència disposen de tecnologies que permeten una conversió energètica eficient tot i l’heterogenïtat del producte entrant i també de sistemes d’homogeneïtzació del material entrant (mida i humitat) Per això tenen major tolerància davant les variacions d’humitat, presència d’elements més grans i impureses.

Per contra, les instal·lacions per a calefacció de mida petita-mitjana requereixen generalment una humitat inferior al 30% en base humida (42,9% en base seca).

Requeriments generals per a l’apilament d’estella

  • Espais plans sense vegetació, per exemple camps en guaret, abocadors clausurats, etc.
  • Bon accés per a vehicles d’arribada i de sortida. Preferentment pista asfaltada o carretera.
  • Proximitat a una bàscula per poder efectuar les pesades.
  • Una zona plana ben drenada i plana, preferentment pavimentada, per a l’estella.
  • Disposició del material que permeti la sortida preferent del material més vell (sistema FIFO, first in- first out) en continu o per separació de lots.
  • Espai per a la circulació interior de vehicles (camions de càrrega i descàrrega, pala carregadora).
  • Suficientment allunyats de la superfície arbòria.
  • Proximitat a un punt d’aigua.

Font: CTFC-GAFIB.

En els requeriments generals per a l’apilament d’estella s’inclouria també espai per a la biomassa sencera per estellar, si s’escau. Així mateix, cal recordar que en el cas de pèl·lets l’apilament és molt més restrictiu en quant a humitat, que malmetria irreversiblement el producte.

Tipus d’emmagatzematge de l’estella forestal

Emmagatzematge a l’aire lliure
És l’opció més senzilla i econòmica. Es porta a terme en els casos següents:
  • Temporalment en el temps de producció.
  • Al lloc d’estellat per al seu posterior transport.
  • A llocs d’emmagatzematge, ben exposats per afavorir l’assecat (principalment a l’estiu).

S’ha de tenir en compte que si la pila d’estella es fa sobre terra (sense paviment) es perd la capa inferior de material, ja que es barreja amb pedres i sorra. A més, això pot suposar major risc de rehidratació de la pila.

Emmagatzematge sota tèxtil

Al mercat hi ha diversos tipus de tèxtils (per exemple, el Toptex© o el Lest’o©) que permeten l’evaporació de la humitat de la pila però impedeixen que la pluja o la neu mullin directament l’estella, amb la qual cosa afavoreixen l’assecat. La seva vida útil és aproximadament de 5 anys.

En aquest cas, és recomanable que el terra estigui pavimentat, ja que així no hi haurà increments d’humitat ni pèrdues d’estella per impureses.
Els principals avantatges del tèxtil és que no requereix molta inversió inicial i permet moure el lloc d’emmagatzematge.

Un desavantatge és que si es formen plecs  i no es disposa correctament, s’hi acumula l’aigua i deixa de ser efectiu. Així mateix, també ho és la necessitat de treure i posar el tèxtil manualment.

Emmagatzematge sota cobert

Si està ben dissenyat, aquest sistema d’emmagatzematge permet l’assecat més segur. És important controlar alguns aspectes del disseny com ara la ventilació, l’aïllament i l’accés.

Els seus principals avantatges són:
  • Major capacitat per m2 ocupat (si el cobert és amb parets)
  • Protecció efectiva davant l’aigua (rehidratació)
  • Segons la construcció, es redueix l’aportació de pedres i sorra pel vent

Els principals inconvenients són que requereix una major inversió inicial que els tèxtils i que és fix. Tanmateix, també es poden fer servir per aquest efecte magatzems preexistents, com els de palla.

Generalment, es deixa el material en piles sota cobert, ben airejades i evitant condensacions al sostre, i sobre un terra pavimentat que faciliti la posterior recollida. En aquestes condicions, la temperatura de la pila d’estella arriba als 60 – 70 ºC després de 3 – 6 setmanes, però va baixant lentament per estabilitzar-se a les 8 – 10 setmanes a temperatura ambient. En 3 – 4 mesos, la humitat pot passar del 50 al 25% (en base humida), encara que poden quedar zones humides al cim i la base de la pila (Laurier et al., 1998).

Aspectes generals dels diferents tipus d’emmagatzematge

A tots els sistemes, la mida de les piles està condicionada per la humitat de les estelles, el contingut de fulles i escorça, i la granulometria. En el cas d’estelles amb una humitat superior al 30% en base humida, un contingut elevat de fulles i escorça i amb molta presència d’elements fins (fracció menor a 3,15 mm), es recomanen piles fins a 200 m3 i 3 – 4 m d’alçada màxima. Com més seca estigui l’estella, més gran pot ser la pila.

Així mateix, amb un estellat més gruixut es facilita l’assecat. Cal vigilar però que la granulometria de l’estella estigui dins els paràmetres admissibles de la instal·lació a subministrar. Si no, cal fer un tamisat que incrementa el cost de les operacions.

Despeses de l’emmagatzematge d’estella

Segons el tipus d’emmagatzematge, la despesa d’aquesta fase varia. Com a dades estimatives, els costos d’emmagatzematge per m2 ocupat de superfície amb estella són els següents.

Tipus

Cost €/m2/any

Consideracions

A l’aire lliure

1 €/ m2 /any

Terreny pavimentat sense altres consideracions.

Sota tèxtil

2 €/ m2 /any

Considerant el Top Tex, amb una vida útil de 5 anys.

Sota cobert

3-10 €/ m2 /any

Considerant un cobert a amortitzar en 25 anys, sense parets laterals, pavimentat i variable en quant a la resta de característiques.

Font: CTFC-GAFIB.

Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes

Sistema d’apilament

Avantatges

Inconvenients

A l’aire lliure Opció més senzilla i econòmica.Baix requeriment de preparació i previsió.Permet la mobilitat del punt d’emmagatzematge entre temporades. Assecat totalment subjecte a les condicions meteorològiques.
Sota tèxtil Baix nivell d’inversió inicial.Permet la mobilitat del punt d’emmagatzematge entre temporades. Assecat mitjanament subjecte a les condicions meteorològiques, menys com més acurada sigui la disposició del tèxtil.Necessitat de manipular el tèxtil manualment.
Sota cobert* Garantia d’assecat progressiu.Menor espai ocupat pel mateix volum d’estella.Menor aportació de pedres i sorra. Relativament elevada inversió inicial.Ubicació fixa.

*Com a cobert se’n poden aprofitar altres d’utilització agrícola sense parets o amb bona ventilació lateral. Font: CTFC-GAFIB.

A tots els sistemes és recomanable apilar l’estella sobre una zona pavimentada i ben drenada per evitar humitats i entrada de sorra i pedres.
I pel que fa a la tria del sistema, els aspectes més rellevants a considerar són la humitat objectiu, el temps i volum d’apilament, la capacitat d’inversió i l’època de l’any:
  • Humitat objectiu: és adient un sistema sota cobert quan més restrictiva sigui la limitació d’humitat de la instal·lació receptora.
  • Volum: per grans quantitats són més útils els emmagatzematges a l’aire lliure o sota tèxtil, sempre i quant la humitat ho permeti. Així mateix, per a grans volums se sol disposar de diversos sistemes alhora. Per exemple una part de l’estella a l’aire lliure i un altre part ja assecada sota cobert o tèxtil.
  • Temps: com més temps s’ha d’apilar l’estella, més necessari és protegir-la sota cobert o tèxtil, per garantir un cert assecat i minimitzar les pèrdues de matèria seca. Aquestes pèrdues fan poc recomanables els estocs de llarga durada (plurianuals).
  • Capacitat d’inversió: els sistemes sota cobert són els que garanteixen millors resultats i, per tant, els més recomanables si és possible la inversió.
  • Època de l’any: com més plujós és el període de l’any amb l’estella emmagatzemada, més important és dotar-la d’una cobertura tèxtil o amb cobert.


 
Inici