Disponibilitat de biomassa
Segons dades del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (elaborat l’any 2005), a Catalunya, amb una superfície de més de 3 milions d’hectàrees, hi ha una superfície forestal de 2.036.574 ha (un 63% del total) i d’aquestes, 1.319.411 ha són boscos. Això significa que els boscos o la superfície forestal arbrada representen el 41% de la superfície total de Catalunya. Una part important d’aquests boscos es troben subexplotats a causa de l’abandonament progressiu que s’està donant als boscos, provocat per la manca de rendibilitat econòmica de les explotacions forestals. Així doncs, es pot dir que hi ha una acumulació important de biomassa al conjunt de Catalunya.
Per comparació dels dos últims Inventaris Forestals Nacionals (IFN2 – realitzat a Catalunya l’any 1990 i IFN3 – realitzat a Catalunya el 2001) s’obté que a casa nostra s’està produint un increment del 23% del volum de fusta amb escorça i s’estima que l’acumulació de biomassa és de gairebé 2 milions de m3/any.
Limitacions a la disponibilitat de biomassa
El balanç total anual de biomassa indicat en el punt anterior -Disponibilitat de biomassa- no és la quantitat real de biomassa que es pot explotar per obtenir energia perquè, deixant de banda que una part d’aquesta fusta es pot aprofitar per a l’obtenció de productes més valorats (desenrotllament, serra, embalatge...), existeixen una sèrie de limitacions que fan que la superfície explotable i, per tant, la quantitat de biomassa que es pot aprofitar, sigui molt menor.
Aquestes limitacions són:
El pendent; es considera que per sobre el 100% de pendent no és convenient fer actuacions al bosc ni obrir nous camins de desembosc, tant pel que fa al risc d’erosió, com pel que fa a l’accessibilitat de la maquinària.
La distància a camí; en funció del pendent, el tipus de maquinària utilitzada per extreure la fusta pot variar i la distància màxima des dels camins a la que es pot treballar també. De forma genèrica es poden considerar zones accessibles les situades a una distància a banda i banda dels camins de:
- 400 m per pendents < 30% (pot entrar maquinària, com l’autocarregador, dins el bosc)
- 70 m per pendents entre 30 i 60% (s’utilitza el tractor amb cabrestant o l’skidder)
- 35 m per pendents entre 60 i 100%. En aquest cas cal puntualitzar que, donat que la maquinària més utilitzada per arrossegar la fusta és el tractor amb cabrestant, en aquest tipus de pendent el més segur i pràctic és treballar pendent avall, arrossegant la fusta cap amunt. El més comú doncs, és que s’arribi fins aproximadament als 70 m (llargada en què se sol arribar amb els cables dels cabrestants), només a una banda dels camins.
El recobriment de capçades; en general es considera que només són explotables els boscos on el percentatge de recobriment de les capçades supera el 70%, moment en què es produeix la tangència de capçades i l’inici de la competència. Assegurar que es facin els aprofitaments quan s’arriba a aquests recobriments evita que es produeixin problemes d’erosió, alhora que s’afavoreix el creixement de la massa.
En referència a la superfície forestal explotable no hi ha gaire bibliografia publicada. El Pla de Biomassa (2001) determina una superfície de 313.000 ha, mentre que la Direcció General del Medi Natural (a l’edició La biomassa forestal, una aposta de futur per a Catalunya, del 2010) indica una superfície de 430.000 ha, considerant pendents inferiors al 60% i un recobriment de capçades per sobre del 70%.