Tot i que una part important dels biocombustibles sòlids es fan servir de forma directa, com per exemple és el cas de la llenya a les llars i per a les xemeneies, la utilització energètica moderna dels biocombustibles sòlids requereix condicionar-los de forma especial per poder-los utilitzar com a combustible. Les formes més utilitzades són l’estella, el pèl·let i la briqueta.

Estella

L’estella és un material orgànic que procedeix de la fragmentació de la biomassa forestal (estellat), formada generalment per fusta i escorça. El seu poder calorífic, quan la humitat és inferior al 30% (b.h.), pot oscil·lar entre les 3.000 i les 3.300 kcal/kg, en funció de l’espècie utilitzada.
Pel que fa a les dimensions, la longitud i l’amplitud predominen per sobre el gruix. Concretament, la longitud d’una estella pot oscil·lar entre els 2 cm i els 10 cm, mentre que d’ample pot mesurar entre 2 cm i 6 cm. El seu gruix no acostuma a superar els 2 cm.
A banda d’utilitzar-se com a combustible i/o com a matèria prima per fabricar altres biocombustibles (com pèl·lets i briquetes), les estelles de fusta es poden destinar a obtenir taulers de partícules, de fibres o de qualsevol altre tipus, així com a obtenir fibres per fabricar paper.

Particularitats

• L’estellat és una operació que es pot realitzar al mateix bosc o a la mateixa planta de valorització de la biomassa. La mida d’una estella la fixa la posició del ganivet respecte al disc o tambor estellador (gruix) i el garbell estellador (longitud i amplitud).
• La humitat i la granulometria pot ser variable, però com més uniformes són les estelles la seva qualitat en conjunt és millor.
• Com més petita és una estella més car és el procés per obtenir-les, però per contra la seva superfície específica i la seva densitat aparent són més grans.
• Les estelles procedents d’explotacions forestals esdevenen un combustible net des del punt de vista de l’emissió dels gasos contaminants.

Normativa de classificació

L’estella se sol definir segons dues normes: la UNE-CEN/TS 14961 (normativa espanyola) i la ÖNORM 7133 (normativa austríaca). Aquestes normes fan referència a la humitat, la granulometria, la densitat i el contingut en cendres (veure la taula 1, taula 2 i taula 3).
De totes maneres, el Comitè Europeu de Normalització (CEN) ha aprovat recentment la norma EN 14961, amb el títol Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de combustibles. Aquesta norma consisteix en 6 parts, sent la part 1 la que fa referència a Requisits generals i la part 4 la que fa referència a Estelles de fusta per a ús no industrial.
Donat que un cop el CEN aprova una norma aquesta ha de ser adoptada pels diferents països europeus, al febrer de 2011 es va publicar la norma espanyola UNE-EN 14961-1, corresponent a la part 1. Aquesta norma anul·la la UNE-CEN/TS 14961:2007.
Pel que fa a la part 4, tot i que a Europa es va publicar al juny de 2011, encara no està adoptada en l’àmbit espanyol. Aquesta norma és la que definirà diferents qualitats d’estella, classificant-la amb la categoria A1, A2, B1 i B2.

Pèl·let

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. Es distingeixen per tenir una forma cilíndrica i homogènia, una humitat d’entre el 8 i el 10% en base humida, una densitat elevada i un poder calorífic que pot oscil·lar entre les 4.000 i les 4.500 kcal/kg. Les seves dimensions són molt discretes: oscil·len entre 1 cm i 6 cm de longitud i entre els 0,6 cm i els 2 cm de diàmetre.
El pèl·let, com també és el cas de la briqueta, està pensat per a ús domèstic en xemeneies o calderes individuals, per a calderes d’una comunitat de veïns o per a calderes de petites i grans indústries.

Particularitats

• Si comparem el pèl·let amb la briqueta, el primer té una mida inferior i, per tant, es pot manipular millor.
• Pot servir per automatitzar instal·lacions de mida petita o mitjana, i és apte per a les calderes de combustible únic i policombustible.
• El pèl·let es pot trobar al mercat en sacs i a granel i requereix poc espai d’emmagatzematge.

Normativa de classificació
A la majoria de països europeus no hi ha normes específiques per a pèl·lets, i sovint, aquests estan sota la jurisdicció de les normes de biomassa en general. Només Àustria, Suècia i Alemanya disposen de normes oficials específiques per al pèl·let. Aquestes normes són:

• Àustria: ÖNORM M7135
• Suècia: SS 187120
• Alemanya: DIN 51 731

El contingut més important d’aquestes normes es descriu en la taula 4.

A principis del 2011 es va posar en marxa un segell de qualitat pels pèl·lets: el segell ENPlus. Fins a l’actualitat, la diversitat en marques de qualitat del mercat i les experiències de fabricants de calderes i usuaris amb diferents tipus de pèl·lets, han portat a la indústria a crear aquesta marca de qualitat única, senzilla i eficient. La certificació ENPlus busca assolir l’objectiu d’unificar la qualitat del pèl·let a Europa de manera que es pugui garantir la qualitat al consumidor final. Segons aquest segell de qualitat el pèl·let es classifica en qualitat A1 (pèl·lets de fusta verge i restes sense tractament químic, amb baixos continguts en cendres, nitrogen i clor), la qualitat A2 (combustibles amb majors continguts de cendres, nitrogen i/o clor) i la qualitat B on es permet fusta amb tractaments químics, restes industrials i fusta reciclada i amb restriccions molt estrictes pel que fa al contingut en metalls pesats.

Briqueta

Una briqueta és un aglomerat d’estelles que pot ser fabricada per diversitat de materials compactats (des de biomassa forestal procedent de treballs silvícoles, fins a biomassa procedent de residus de les indústries de transformació de la fusta, passant per biomassa residual municipal, carbó vegetal o una mescla de totes).
La humitat final de la briqueta sol ser semblant a la del pèl·let. El poder calorífic és de 4.700 kcal/kg, i pot tenir formes molt variades: cilíndrica (que és la forma més comuna), de prisma quadrat, de prisma hexagonal buit o de maó. Quan presenta forma cilíndrica és molt semblant al pèl·let, però amb unes dimensions més grans que oscil·len entre els 5 cm i els 13 cm de diàmetre i els 5 cm i els 50 cm de longitud.

Particularitats

• L’inconvenient de les briquetes, així com també del pèl·let, és que resulten més cares que les estelles ja que requereixen un procés industrial de fabricació en el qual s’ha de triturar, homogeneïtzar la mida, assecar a una humitat prefixada i compactar la matèria primera. Tot i així, els costos de producció de les briquetes són inferiors als del pèl·let.
• Igualment com en el cas del pèl·let, per fabricar-lo, no és necessari utilitzar coles ni additius, ja que la pressió i la temperatura del mateix procés garanteixen la cohesió del material.
• Les briquetes es comercialitzen en caixes de cartró o bosses de plàstic, i s’utilitzen principalment per llars de foc.
• Igualment com en el cas del pèl·let, la característica principal de la briqueta és la seva alta densitat. En comparació amb les estelles, els pèl·lets i les briquetes són més denses cosa que en facilita el transport, la manipulació i l’emmagatzematge.

Valors de referència de diferents paràmetres que caracteritzen l’estella, el pèl·let i la briqueta

Tipus de biomassa	Estella	Pèl·let	Briqueta
Humitat	<30% b.h.	<12% b.h.	< 12% b.h.
Dimensions
Longitud	2 - 10 cm	1 - 6 cm	5 - 50 cm
Amplitud	2-6 cm	-	-
Gruix o diàmetre	Gruix < 2 cm	Ø : 0,6-2 cm	Ø : 5-13 cm
Cendra	<1% del pes total (depèn de la puresa de l’estella)	<0,5% del pes sec total	0,5% del pes sec total
Poder calorífic	3.000-3.300 kcal/kg	4.000-4.500 kcal/kg	4.700 kcal/kg

Font: modificat a partir de dades extretes del CTFC